al contingut a la navegació Informació de contacte

Un immoble al servei de la ciutat

Els Escolapis de Solsona (1774-1998)

PRÒLEG

“Y no hai remedio”
Francisco de Goya


(...) tot el que es desconeix no es valora i tot el que no es valora acaba desapareixent. La ignorància dels valors històrics, artístics, etnològics, etc. dels elements patrimonials són la causa major de la seva destrucció. (*)

A les acaballes de l’estiu de l’any 1998 el col•legi dels Escolapis de Solsona, aixecat a finals del segle XVIII, va ser enderrocat.

El fet que des del govern municipal no es volgués conservar aquest edifici, i aprofitant el fet que no es tractava d’allò que podem anomenar patrimoni oficial, només perquè no s’havia publicat l’obligació de la seva preservació en el BOE ni en el DOGC denota el menyspreu envers un bé patrimonial municipal que posseïa valor en ell mateix, però que també era part integrant, i significativa, de la trama urbana de Solsona. Es va preferir obviar els valors arquitectònics, culturals i històrics que tenia l’edifici per defensar-ne d’altres contraris , per a la nostra generació i també per a les futures, a la preservació dels Escolapis.

Tanmateix, un bon nombre de persones, tant de la ciutat com de la comarca, va voler evitar aquest enderroc, com també ho van voler persones d’altres indrets, les quals consideraven que no calia cap mandat legal per valorar i preservar un bé arquitectònic integrant del nostre patrimoni. Eren persones que reconeixien la importància d’aquest edifici en el context de la nostra ciutat, contràriament a aquelles per a qui l’immoble només tenia un valor sentimental.

Com diu el Petit Príncep en l’obra de Saint-Exupéry, “cadascú és responsable d’allò que estima”. I només s’estima allò que es coneix. Perquè gairebé sempre, llevat dels grans monuments arquitectònics, el que dóna sentit a un element és el que ens pot explicar les claus per conèixer la idiosincràcia d’una comunitat, teixida amb la suma de moltes traces que s’han anat afegint al llarg dels segles.

“La història està feta d’allò que uns volen oblidar i que d’altres no poden oblidar”, deia l’historiador Pierre Vilar.

Per no oblidar hem volgut escriure aquest llibre. Una tasca que es va iniciar abans de l’enderroc dels Escolapis, quan aquesta opció encara ens semblava evitable. La recerca documental a què vam dedicar els nostres esforços, aleshores, pretenia donar raons a aquells que havien de prendre una decisió o una altra, per demostrar-los que aquest col•legi era un element patrimonial important de la nostra identitat i que, per tant, s’havia de preservar i conservar. Perquè la recerca històrica és essencial per a la recuperació del patrimoni, un pas previ i ineludible, diríem, tot i que gairebé sempre es passa per alt.

publicacio 5.jpg