Noticies
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies
Presentació OPPIDUM, revista núm. 17
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/presentacio-oppidum-revista-num-17
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/presentacio-oppidum-revista-num-17<![CDATA[<p><span>El proper <strong>divendres 17 de juliol</strong>, presentarem el nùm 17 de la Revista</span><br/><span>Oppidum, a les <strong>8 del vespre</strong> a la plaça de la biblioteca. La presentació</span><br/><span>anirà acompanyada d'una lectura dramatitzada centrada en la concessió</span><br/><span>del títol de ciutat a Solsona.</span><br/><br/><br/><span>Es prega a tothom portar <strong>mascareta</strong> i respectar les mesures de prevenciò</span><br/><span>contra la Covid-19.</span><br/><br/><br/><span>Us hi esperem!!!</span></p>]]>No publisher2020-07-09T07:02:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/presentacio-oppidum-revista-num-17/@@images/imageEXPOSICIÓ: A BODES EM CONVIDES. EL CASAMENT BARROC A PAGÈS
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/exposicio-a-bodes-em-convides-el-casament-barroc-a-pages
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/exposicio-a-bodes-em-convides-el-casament-barroc-a-pages<![CDATA[<p>Aquesta exposició és el resultat del projecte Col·leccionant passions, realitzat pel Centre d’Estudis Lacetans com antena al territori de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI).<br/><br/>L’exposició mostra una petita part de la important col·lecció particular d’en Màrius Codina, conservada a la seva actual residència, el molí de Cal Balaguer, a la plaça de la Font de Torà, un molí d’oli amb origen al s. XVIII.<br/><br/>La col·lecció és fruit de la voluntat de conservació del seu propietari, qui col·lecciona elements de caràcter patrimonial des de la infantesa. Part dels elements conservats són del mateix molí, part d’herència familiar del mas Brichs d’Ardèvol, la seva casa natal, i part d’adquisició. El propietari té constància de l’origen dels elements i objectes adquirits, quasi tots de la Catalunya Central o el Pirineu.<br/><br/>La col·lecció consta d’un gran nombre d’objectes i materials històrics i d’etnologia, des d’eines a vestits, de vaixelles a elements d’ús quotidià, de mobles a espais sencers.<br/><br/>En un primer apartat de l'exposició es mostra una selecció de dos oficis i temàtiques presents a la col·lecció particular del propietari, en Màrius Codina, i es posa en valor la tasca desenvolupada durant bona part de la seva vida.<br/><br/>Segueix l’exposició mostrant diferents apartats dedicats al casament barroc a pagès de les famílies benestants, amb pinzellades del segle XIX. La temàtica d’aquesta exposició és poc coneguda i estudiada al Solsonès, malgrat ser una comarca eminentment agrícola on encara es conserva, en el record de les generacions més grans, com es vivia l’amor i el casament a pagès. L’exposició mostra l’amor a pagès, que no era una decisió personal sinó un afer de família; l’etapa del festeig, fortament ritualitzada; l’apartat dels capítols matrimonials, on es fixava el dot i s’establien les condicions de l’herència; el matrimoni religiós, amb tot un seguit de celebracions que començaven amb el trasllat de l’aixovar de la núvia a la seva nova casa, i el dinar de casament, on es recrea una taula parada.<br/>La visita a l’exposició és amb servei de guia; d’aquesta manera el visitant pot copsar amb més nitidesa tots els detalls que s’hi exposen.<br/><br/>L'espai on s'ha ubicat aquesta exposició temporal ha estat en una sala de la Casa Gran del Miracle, al municipi de Riner (el Solsonès). Aquest edifici, datat del segle XVI, era un antic alberg per acollir pelegrins, i forma part d'un important conjunt en el que hi ha l'església del santuari del Miracle, datada del segle XVII i que conserva un magnífic retaule barroc, del segle XVIII; la casa d' espiritualitat, i el monestir benedictí amb monjos procedents de Montserrat.</p>]]>No publisher2020-02-05T15:15:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/exposicio-a-bodes-em-convides-el-casament-barroc-a-pages/@@images/imageRESUM INTERVENCIÓ DUTA A TERME EL 2019 AL JACIMENT ROMÀ DE ELS ESTINCLELLS
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/resum-intervencio-duta-a-terme-el-2019-al-jaciment-roma-de-els-estinclells
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/resum-intervencio-duta-a-terme-el-2019-al-jaciment-roma-de-els-estinclells<![CDATA[<p><span>Durant la primera quinzena del mes de setembre s’ha dut a terme les intervencions arqueològiques a la vessant est de Els Estinclells (Verdú). Les principals tasques realitzades durant la campanya s’han centrat en la delimitació de noves estructures arqueològiques, l’excavació d’alguns dels àmbits identificats en campanyes anteriors, i la neteja/estudi dels materials arqueològics exhumats en les campanyes de 2018 i 2019. Aquest assentament romà es va definint com a una “vil·la” i guarda estreta relació amb el poblat ibèric dels Estinclells. A partir de mitjans del segle II a.C. es documenta un abandó del poblat ibèric, coincidint amb una reorganització del poblament a la zona de la Ilergècia. A partir del complex arqueològic, cerquem efectuar inferència sobre la problemàtica que gira entorn de la dissolució del món ibèric i la implantació de les noves estructures i administració romana, així com la seva evolució durant tota l’època alt i baix imperial. </span></p>
<p>Una de les tasques realitzades durant la campanya ha estat la delimitació del Recinte 11, ubicat al nord-oest de la zona oberta, restant en un dels límits artificials del jaciment i del qual es van delimitar tres murs de morter de calç i pedra. Seguint amb les tasques de delimitació s’ha documentat un nou mur al nord del Recinte 7 i dos nous murs solidaris al sud-oest de la<span> </span><i>Cubicula</i><span> </span>1. Tots tres apareixen molt afectats per estructures posteriors. Una altra de les tasques realitzades ha estat l’inici d’un sondeig cronoestratigràfic aprofitant els límits del Recinte 2. Finalment, s’ha iniciat l’excavació de la<span> </span><i>Cubicula<span> </span></i>3 on s’ha registrat diversa estratigrafia fins arribar a un possible nivell d’ús identificat a partir d’un forat de pal construït. </p>
<div>Tal i com s’ha documentat en campanyes anteriors l’assentament romà de Els Estinclells sembla inserir-se en una estructura de poblament força complexa i dinàmica amb un abandonament final datat entorn al període tardoromà. Ara per ara, la part de l’assentament delimitat i començat a excavar es va verificant com la<span> </span><i>pars rústica<span> </span></i>de la vil·la.</div>]]>No publisher2020-01-13T15:15:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/resum-intervencio-duta-a-terme-el-2019-al-jaciment-roma-de-els-estinclells/@@images/imageExposició de bolets 2019
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/exposicio-de-bolets-2019
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/exposicio-de-bolets-2019<![CDATA[<p class="2bzs5fgitkbretgmp5by"><span lang="CA">Des del 2003 el Grup de Natura ha mostrat les espècies de bolets de la comarca a través d'una exposició oberta al públic. Les primeres edicions es feien a dalt de l'Ajuntament i des de fa uns anys l'obrim als baixos, per facilitar l'accés a la ciutadania.</span></p>
<p class="2bzs5fgitkbretgmp5by"><span lang="CA">A l'exposició s'hi mostren diferents espècies de bolets per hàbitat, més o menys segons l'any. També tindrem un espai per infants perquè puguin descobrir el món micològic, un concurs i un espai de consciència, on hi ha exposades deixalles trobades durant la cerca de bolets.</span></p>]]>No publisher2019-10-10T17:20:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/exposicio-de-bolets-2019/@@images/imageSetmana pel Clima
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/setmana-pel-clima
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/setmana-pel-clima<![CDATA[<p><span>El Grup de Natura del Solsonès ha participat activament a l’organització de la Setmana pel Clima de Solsona. Del 23 al 27 de setembre de 2019 un seguit d’accions de sensibilització han omplert les places de Solsona per cridar ben fort que el PLANETA ens necessita.</span> </p>
<p>Divendres 27, coincidint amb les mobilitzacions de tot el mon, Solsona va dur a terme una cercavila de gegants que va culminar amb uns parlaments. El GNS va participar en una dels parlament que podeu llegir en el següent enllaç.</p>
<p><a href="http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/setmana-pel-clima/escrit_manifestacio_27_setembre.pdf" target="_blank" rel="noopener">MANIFEST</a></p>]]>No publisher2019-09-28T17:30:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/setmana-pel-clima/@@images/imageEl Centre d'Estudis Lacetans tornarà a excavar el jaciment de la Codina (Pinell)
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-tornara-a-excavar-el-jaciment-de-la-codina-pinell
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-tornara-a-excavar-el-jaciment-de-la-codina-pinell<![CDATA[<p><span>Com cada any el Centre d'estudis Lacetans continua la campanya d'excavacions arqueològiques dins el projecte de recerca les<strong> "Estratègies d'ocupació del territori del Solsonès i Bages (Lacetània) durant la protohistòria i l'antiguitat".</strong> Aquest projecte forma part dels projectes quadriennals per als anys 2018-2021 de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia finançats pel Departament de Cultura i l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural. La <strong>campanya</strong> d'enguany es realitzarà entre el <strong>19 d'agost i el 6 de setembre,</strong> moment en el que s'excavaran els <strong>jaciments d'Anseresa (Olius), del Castellvell (Olius), de Sant Miquel de Sorba (Montmajor)</strong>, i durant una setmana s'excavarà part del sector medieval de la <strong>Codina (Pinell)</strong>. En aquestes tasques hi participaran estudiants del grau d'Arqueologia i d'Història de diferents universitats.</span></p>
<p><span>Al<strong> jaciment de la Codina</strong> es realitzarà una intervenció preventiva en que es sanejarà la vegetació i s'excavarà el pati de la vil·la fortificada d'època medieval. Aquest jaciment fou excavat entre el 1996 i el 2006 per part del CEL, anys en que es va ficar al descobert la fase d'ocupació medieval del jaciment, la més important, que s'estén entre els segles X-XI fins el segle XIV. Durant aquests segles a la Codina s'hi basteix un castell al cim d'un esperó rocós, amb una vil·la fortament fortificada als seus peus, i una necròpolis situada fora muralles. Aquest jaciment presenta altres fases d'ocupació, la més antiga correspon a un enterrament del bronze final, mentre del període ibèric - entre els segles III-II aC - es van documentar restes d'un assentament especialitzat en la metal·lúrgia del ferro. Pel que fa al període romà, les excavacions van documentar un gran nombre de material ceràmic d'aquest període, així com elements constructius reaprofitats durant la fase medieval.</span></p>
<div><span>Al <strong>poblat ibèric d'Anseresa</strong> la campanya d'enguany es centrarà en continuar excavant el recinte d'hàbitat excavat durant la campanya del 2018. Durant la darrera campanya es va excavar el nivell d'abandonament d'aquest recinte, que es situa entorn el 400 aC, una data que també correspon al moment d'abandonament del poblat, com s'ha constatat en l'estudi del material ceràmic recuperat durant les excavacions de Mn. Serra i Vilaró als anys 20 del segle passat que es troba en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Les excavacions d'aquest recinte també han permès constatar que aquest no fou excavat d'antic, ja que a la planta del poblat representada per Mn. Serra i Vilaró no hi consta, i s'han trobat poques afectacions de les excavacions antigues. Durant la present campanya també es començarà a excavar un recinte adjacent a aquest edifici i es continuarà obrint en extensió el jaciment a la recerca de noves estructures.</span></div>
<div><span> </span></div>
<div><span>Aquest poblat que fou excavat gairebé en la seva totalitat per Mn. Serra i VIlaró, es troba al cim d'un turó al costat del riu Cardener i correspon al típic poblat en erola, pràcticament idèntic al poblat ibèric del Castellvell. Presenta un mur de tanca perimetral com a sistema defensiu, amb una bateria de recintes que se li adossen, aquests són molt simples i en destaca un respecte a la resta, molt més gran i amb una organització interna més complexa. Pel que fa a l'espai central, presumiblement sense edificacions, és on s'estabularia el bestiar.</span></div>
<div><span> </span></div>
<div><span>Pel que fa al <strong>Castellvell</strong> els treballs arqueològics es centraran en les mateixes zones que els últims anys, s'excavaran dos recintes d'hàbitat preibèrics i ibèrics al sector nord del jaciment, i s'excavarà el sector central on s'han documentat recintes de la fase iberoromana. D'aquesta darrera fase que pertany als segles II-I aC, la campanya del 2018 va permetre identificar el que sembla ser un important conjunt constructiu relacionat amb un camp de sitges. Es tracta d'un gran edifici de planta quadrangular format per una anella de recintes petits perimetrals i un possible espai obert al mig, amb una possible cisterna de dimensions considerables. Aquest jaciment situat en la plataforma més elevada del turó del Castellvell, molt prop de Solsona, presenta diverses fases d'ocupació: entre el període ibèric i romà, del segle VII-VI aC fins al segle I aC, mentre entre els segles X-XII s'hi bastí una vileta medieval sobre les restes de les edificacions antigues. Cal remarca que les tasques desenvolupades en aquest indret també han consistit en la consolidació dels recintes preibèrics i ibèrics, i algunes sitges preibèriques i iberoromanes, una actuació que permetrà una bona conservació de les estructures, així com posar en valor el jaciment fent-lo més comprensible al públic.</span></div>
<div><span> </span></div>
<div><span>Al <strong>jaciment de Sant Miquel de Sorba</strong> l’actuació d'aquest any també es centrarà a la part central del cim del turó on es continuaran excavant part de la cisterna més antiga del poblat. D'aquesta cisterna s'ha excavat gairebé dos terços de la seva extensió, en la que s'han documentat una sèrie d'abocaments que amortitzaren la cisterna a finals del segle V aC per construir-hi a sobre una bateria d'habitatges. Aquests estarien relacionats, molt probablement, amb el mur de tancament i una sèrie de torres que presenten l'assentament de Sant Miquel de Sorba com un nucli d'hàbitat fortificat a principis del segle IV aC, però que al segle III aC esdevindrà un camp de sitges. Durant l'excavació d'aquesta cisterna també s'han documentat sitges iberomanes, dels segles II-I aC, moment en el que al cim del turó es construeix un camp de sitges sobre l'hàbitat ibèric, amb una cisterna de grans dimensions, mentre a la vessant oest s'amplia la superfície del poblat amb la construcció duna nova muralla. També s'hi han documentat murs de l'última fase d'ocupació del poblat, segles I i II dC, que pertanyen a estructures d'un hàbitat marginal relacionat molt probablement amb la vil·la romana del pla d'Abella.</span></div>
<div><span/></div>
<div><span><img src="http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-tornara-a-excavar-el-jaciment-de-la-codina-pinell/arqueologia-3.jpg/@@images/e50c0597-85e4-45dc-8983-f9ee5ae85d97.jpeg" title="arqueologia 3.jpg" alt="arqueologia 3.jpg" class="image-inline"/></span></div>]]>No publisher2019-08-08T17:35:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-tornara-a-excavar-el-jaciment-de-la-codina-pinell/@@images/imageCAMPANYA TOSSAL DE LA PLETA I VIL·LA ROMANA DELS ESTINCLELLS 2018
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/campanya-tossal-de-la-pleta-i-vil-la-romana-dels-estinclells-2018
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/campanya-tossal-de-la-pleta-i-vil-la-romana-dels-estinclells-2018<![CDATA[<p>Durant la primera quinzena del mes de setembre s’ha dut a terme les intervencions arqueològiques al jaciment ibero-romà del Tossal de la Pleta (Belianes) i a la Vil·la romana dels Estinclells (Verdú), ambdós jaciments ubicats a la comarca de l’Urgell.</p>
<p>Les principals tasques realitzades durant la campanya s’han centrat en l’obertura del superficial amb ajuda d’una màquina retroexcavadora, la continuació dels àmbits endegats en campanyes anteriors i la neteja/estudi dels materials arqueològics exhumats els anys 2017 i 2018.</p>
<div>Per una banda, en el Tossal de la Pleta s’hi ha realitzat una obertura extensiva d’uns 100 metres quadrats situada a l’extrem est del turó. Aquest treball ha donat com a resultat la continuació de la trama urbanística del barri sud, l’aparició de noves estructures muràries molt probablement lligades a la fase ibèrica (segle III aC) i la troballa d’un edifici de planta quadrangular amb murs lligats en calç i paviments d’opus signinum que ens indiquen una implantació durant el període romano-republicà (segle II-I aC).<br/> </div>
<div>D’altra banda, a la vil·la romana dels Estinclells s’han continuat les tasques d’obertura en extensió a la zona est del jaciment. Aquesta obertura ha proporcionat la troballa del negatiu d’un dolium (recipient que servia per emmagatzemar el vi), i estances amb paviments d’opus signinum, fets amb morter de calç i ceràmica triturada, que podrien estar relacionades amb tasques de caràcter vitivinícola.<br/> </div>
<div>Les properes campanyes arqueològiques dels dos jaciments aportaran més dades sobre el poblament ibèric i romà a la zona de l’Urgell.</div>
<div/>
<div><img src="http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/campanya-tossal-de-la-pleta-i-vil-la-romana-dels-estinclells-2018/arqueologia-5.jpg/@@images/b306c613-1a00-4660-ab86-4783b9f33ac6.jpeg" title="arqueologia 5.jpg" alt="arqueologia 5.jpg" class="image-inline"/></div>]]>No publisher2018-09-26T17:40:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/campanya-tossal-de-la-pleta-i-vil-la-romana-dels-estinclells-2018/@@images/imageEl Centre d'Estudis Lacetans començarà a excavar el poblat ibèric d'Anseresa (Olius) durant la campanya d'excavacions arqueològiques al Castellvell (Olius) i a Sant Miquel de Sorba (Montmajor).
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-comencara-a-excavar-el-poblat-iberic-danseresa-olius-durant-la-campanya-dexcavacions-arqueologiques-al-castellvell-olius-i-a-sant-miquel-de-sorba-montmajor
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-comencara-a-excavar-el-poblat-iberic-danseresa-olius-durant-la-campanya-dexcavacions-arqueologiques-al-castellvell-olius-i-a-sant-miquel-de-sorba-montmajor<![CDATA[<div>
<div class="titol_text">Com cada estiu el Centre d'estudis Lacetans continua la campanya d'excavacions arqueològiques dins el projecte de recerca les <strong>"Estratègies d'ocupació del territori del Solsonès i Bages (Lacetània) durant la protohistòria i l'antiguitat"</strong>, un projecte que com el nom indica es centra en el coneixement de les formes d'ocupació en el <strong>període ibèric i romà</strong> en aquesta part de la Catalunya Central. La campanya d'enguany es realitzarà entre els dies 20 i 31 d'agost, moment en el que s'excavaran els jaciments del Castellvell (Olius), Sant Miquel de Sorba (Montmajor) i s'iniciaran les tasques de reexcavació al poblat ibèric d'Anseresa (Olius). En aquestes tasques dirigides pels arqueòlegs de la Secció d'Arqueologia del CEL hi participaran estudiants universitaris del grau d'Arqueologia i d'Història de diferents universitats.</div>
</div>
<div class="marge_sup">
<p>El<span> </span><strong>poblat ibèric d'Anseresa</strong><span> </span>és un dels jaciments arqueològics excavats a principis del segle XX per l'incansable Mossèn Joan Serra i Vilaró, que també excavà els jaciments del Castellvell i Sant Miquel de Sorba. Aquest jaciment, a diferència dels altres, sembla que fou excavat gairebé en la seva totalitat per la qual cosa l'objectiu de les properes campanyes és el de conèixer millor aquest assentament a partir de l'estudi de les estructures ja excavades, i l'excavació de nivells arqueològics i estructures no documentades d'antic. Situat al cim d'un turó al costat del riu Cardener l'assentament d'Anseresa correspon al típic poblat en erola, amb un mur de tanca perimetral com a sistema defensiu, on en la seva part interna se li adossen els habitatges, molt simples i dels quals en destaca un per les seves dimensions, mentre l'espai central del poblat, presumiblement sense edificacions, és on s'estabularia el bestiar. A partir de la revisió del material arqueològic de les excavacions antigues, realitzat pels arqueòlegs del CEL, sabem que els ibers habitaren aquest indret en un curt període de temps, entre el segle V aC fins al primer terç del segle IV aC, moment en el que s'abandona.</p>
<p>Al<span> </span><strong>Catellvell<span> </span></strong>els treballs arqueològics es centraran en les mateixes zones que els últims anys, s'excavaran dos recintes ibèrics i preibèrics al sector nord del jaciment, i s'excavarà el sector central on s'han documentat recintes de la fase iberoromana o romanorepublicana que permetran conèixer millor aquest moment d'ocupació. Aquest jaciment presenta una ocupació continuada des de l'ibèric antic i preibèric, VII-VI aC, fins a la fase Iberoromana o romanorepublicana, I aC, moment en el qual el tipus d'ocupació canvia - l'hàbitat ibèric és ocupat en part per un camp de sitges. El cim del turó no torna a ser ocupat fins segles més tard, entre els segles X-XII dC, moment en el que es construeix la Vileta medieval del Castellvell sobre les restes de l'hàbitat antic. Cal remarca que les tasques desenvolupades en aquest indret no s'han centrat únicament en l'excavació arqueològica, el 2017 es va iniciar la consolidació de part del jaciment, una actuació que permetrà una bona conservació de les estructures i la ficada en valor del jaciment fent-lo més comprensible al públic.</p>
<p>Pel que fa al<span> </span><strong>jaciment de Sant Miquel de Sorba</strong><span> </span>l’actuació d'aquest any es centrarà a la part central del cim del turó on es continuaran excavant els abocament de terra i runa que amortitzen el que sembla ser la cisterna més antiga del poblat, que deixa de funcionar a finals del segle V aC per construir-hi a sobre una bateria d'habitatges. Gràcies als treballs arqueològics realitzats en aquest jaciment sabem que la seva ocupació s'inicia a finals del segle V aC. A principis de l'ibèric ple es fortifica el turó part de la zona ocupada esdevé un camp de sitges. Amb l'arribada dels romans al segle II aC l'ocupació d'aquest assentament també canvia, és construeix una nova muralla que amplia la superfície ocupada i la zona d'hàbitat ibèric es transforma en un gran camp de sitges. Finalment entre els segles I i II dC l'ocupació al turó de Sant Miquel de Sorba esdevé un hàbitat marginal relacionat molt probablement amb la vil·la romana situada al pla d'Abella.</p>
<p><img src="http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-comencara-a-excavar-el-poblat-iberic-danseresa-olius-durant-la-campanya-dexcavacions-arqueologiques-al-castellvell-olius-i-a-sant-miquel-de-sorba-montmajor/arqueologia-7.jpg/@@images/e6915d5b-8309-4f69-842f-63917132c374.jpeg" title="arqueologia 7.jpg" alt="arqueologia 7.jpg" class="image-inline"/></p>
</div>]]>No publisher2018-07-26T17:45:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-comencara-a-excavar-el-poblat-iberic-danseresa-olius-durant-la-campanya-dexcavacions-arqueologiques-al-castellvell-olius-i-a-sant-miquel-de-sorba-montmajor/@@images/imageCampanya 2017 a la Vil·la romana dels Estinclells (Verdú, Urgell)
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/campanya-2017-a-la-vil-la-romana-dels-estinclells-verdu-urgell
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/campanya-2017-a-la-vil-la-romana-dels-estinclells-verdu-urgell<![CDATA[<div class="titol_text"><span>Els objectius de la <strong>campanya de 2017</strong> han consistit en l’obertura amb màquina de la zona de las </span><i>cubiculae</i><span> per tal de veure la seva extensió i relacions amb la resta de la zona ja oberta. Així mateix també es va procedir a obrir en direcció carretera – poblat ibèric per tal d’acabar de delimitar una estructura que va aparèixer durant la campanya de 2015. Un cop delimitada en planta també es va continuar amb l’obertura tot seguint una estructura de pedres verticals, encara per determinar i que anava en direcció al poblat ibèric. Dita estructura sembla correspondre a una fase moderna i que no estaria relacionada amb la Vil·la.</span></div>
<div>També es va continuar amb l’obertura a mà de les zones delimitades per la màquina i excavant els nivells superficials de la zona sud de les<span> </span><i>cubiculae</i><span> </span>i la zona 5 (espai que es troba entre les<span> </span><i>cubiculae</i><span> </span>i els recintes 2 i 3).</div>
<div>A més de continuar amb les tasques de delimitació d’estructures de la Vil·la, també es va iniciar l’excavació d’una de les<span> </span><i>cubiculae</i>, concretament l’anomenada C2. Els nivells excavats no van aportar gran informació de l’activitat que es realitzava al seu interior. Malgrat tot l’estudi de materials ens ajudaran a aprofundir en la informació obtinguda. L’excavació de la mateixa es va finalitzar un cop els murs perimetrals del recinte van començar a penjar.</div>]]>No publisher2017-10-25T17:45:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/campanya-2017-a-la-vil-la-romana-dels-estinclells-verdu-urgell/@@images/imageEl Centre d'Estudis Lacetans inicia un any més les excavacions arqueològiques al Castellvell (Olius) i a Sant Miquel de Sorba (Montmajor)
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-inicia-un-any-mes-les-excavacions-arqueologiques-al-castellvell-olius-i-a-sant-miquel-de-sorba-montmajor
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-inicia-un-any-mes-les-excavacions-arqueologiques-al-castellvell-olius-i-a-sant-miquel-de-sorba-montmajor<![CDATA[<p><span>Des del 1996 la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans desenvolupa un projecte de recerca sobre les “Estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a la comarca del Solsonès des de la protohistòria fins a l'època medieval". Aquest projecte compta amb la col·laboració i participació d'estudiants universitaris del grau d'Arqueologia i d'Història, a més a més de voluntaris. Dins el programa d'activitats del CEL del 2017 entre el 20 d'agost i el 8 de setembre es durà a terme la campanya d'excavació dels jaciments del Castellvell i de Sant Miquel de Sorba.</span></p>
<div>L'assentament del Castellvell presenta una ocupació continuada des de l'Ibèric Antic i preibèric, VII-VI aC, fins a la fase romanorepublicana o iberoromana, I aC, amb una interrupció de l'ocupació fins al període Medieval X-XII dC. Els treballs arqueològics d'enguany es centraran en les mateixes zones que els últims anys. Així s'excavaran dos recintes de la bateria de recintes ibèrics i preibèrics de la banda nord del jaciment, un sector inèdit no excavat per mossèn Joan Serra i Vilaró. En aquest mateix indret es continuarà l'excavació d'un gran recinte medieval - que no apareix a la planta de Serra i Vilaró - delimitat per un mur de façana i dos mur laterals. Es tracta d'una de les estructures que formarien part de la Vileta medieval del Castellvell. L'últim sector on es desenvoluparan els treballs arqueològics és la zona central del jaciment, proper a la bassa medieval, on les excavacions dutes a terme han permès confirmar la cronologia romanorepublicana de dos recintes, informació que aporta novetats importants respecte a l'ocupació del jaciment ja que fins ara únicament s'havien documentat sitges i un paviment per aquest període.</div>
<div/>
<div>A partir dels treballs arqueològics sabem que l'ocupació del jaciment de Sant Miquel de Sorba s'inicia a finals del segle V a C, això és a principis de l'Ibèric Ple, i continua fins al període Romà, segle II dC. L’actuació d'enguany en aquest jaciment es centrarà a la part central del cim del turó, format per una plataforma on es situa part del jaciment. En aquesta zona es continuarà excavant un dels recintes més antics del poblat que forma part de la bateria d'edificis del període ibèric ple que s'adossa al mur de tancament nord del poblat. També s'iniciarà l'excavació d'un altre recinte, que igual que l'anterior ja fou excavat per mossèn Serra i Vilaró. En aquesta zona del jaciment a més a més dels nivells d'ocupació ibèrics també s'ha documentat un gran nombre de sitges de la fase romanarepublicana o iberoromana, segles II-I aC,que mostren un canvi d'ocupació del cim del turó, el qual és habitat durant la fase ibèrica mentre durant la fase romanarepublicana és ocupat per un immens camp de sitges.</div>]]>No publisher2017-07-13T17:45:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-centre-destudis-lacetans-inicia-un-any-mes-les-excavacions-arqueologiques-al-castellvell-olius-i-a-sant-miquel-de-sorba-montmajor/@@images/imageASSEMBLEA GENERAL DEL CENTRE D’ESTUDIS LACETANS 2017
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/assemblea-general-del-centre-d2019estudis-lacetans-2017
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/assemblea-general-del-centre-d2019estudis-lacetans-2017<![CDATA[<p><span>El </span><b>Centre d’Estudis Lacetans</b><span> </span><b>(CEL</b><span>)va fer l’Assemblea general ordinària del 2017 el passat diumenge 2 d’abril, on es va fer un repàs de les activitats realitzades durant el 2016 per les diferents seccions de l’entitat.</span></p>
<div><b><span>La secció d’Arqueologia</span></b><span> va presentar els resultats de les diferents campanyes d’excavacions que duu a terme des de fa anys en els jaciments del <b>Castellvell</b> (Olius, el Solsonès), <b>Sant Miquel de Sorba</b> (Montmajor, el Berguedà), els <b>Estinclells</b> (Verdú, L’Urgell), <b>la Pleta</b> (Belianes, Pla d’Urgell), les <b>Hortes de Cal Pons</b> (Pontons, Alt Penedès) i a les <b>valls del Foix</b> (Torrelles de Foix, Alt Penedès), així com els seus treballs en el Camp d’Experimentació de la Protohistòria al poblat ibèric dels Estinclells.</span></div>
<div><span>Els arqueòlegs del CEL Coincidint amb el 20è aniversari del CEL van participar a la <b>Tribuna d’Arqueologia 2016-2017</b>, que és el cicle de conferències que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on van presentar els resultats de les diferents excavacions realitzades a la nostra comarca a la xerrada <b>“Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès".</b> Aquesta és una de les ponències que han realitzat al llarg del 2016 i se'n continuaran fent més durant el 2017. És el cas de la presentació del jaciment d'Hortes de Cal Pons a la Tribuna d'Arqueologia el 3 de maig, i la presentació dels resultats de les investigacions del mateix jaciment a The European Meeting on Ancient Ceramics (EMAC) a Bordeaux (França) al setembre de 2017.</span></div>
<div><b><span>El Grup de Natura del Solsonès(GNS) </span></b><span>va mostrar les diferents accions dutes a terme durant l’any, d’entre les que sobresurten: la sortida <b>d’observació astronòmica</b>; l’estudi dels petits mamífers, en el marc de l’estudi de <b>Seguiment de petits mamífers (SEMICE)</b> que es realitza en diferents llocs de Catalunya per tal de conèixer la comunitat de micromamífers; <b>la XIII sortida micològica</b> per identificar els bolets del Solsonès i l’exposició de bolets, dins de la IX Fira del Bolet i el Boletaire del Solsonès; o la <b>prospecció biològica al Solsonès, BIOBLITZ,</b> que durant 3 dies es realitza diferents censos i recomptes de diferents espècies de fauna i flora.</span></div>
<div><span>El 2016 es va tornar a organitzar la <b>IX Setmana del Medi Ambient</b>, sota el lema <b><i>Viu la terra</i>.</b> Des del 2003, i cada dos anys, aquesta secció organitza tot un munt d’activitats lúdiques, pedagògiques i culturals de caràcter ambiental.</span></div>
<div><span>L’activitat més important que ha dut a terme la més jove de les seccions de l’entitat, <b>la d’Etnologia</b>, va ser la participació, per primera vegada, a <b>la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic</b>, organitzant un cicle de quatre documentals relacionats amb la recerca i el patrimoni etnològic. El CEL és una de les 22 entitats que formen part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya, i que treballen en xarxa per a la realització d’activitats vinculades a la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic català.</span></div>
<div><span>Un any més, s’ha presentat un nou número, el <b>13è, de la Revista cultural del Solsonès OPPIDUM</b>, que el CEL impulsa conjuntament amb l’Arxiu Comarcal del Solsonès, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès</span></div>
<div><span>Per cloure la jornada, a la tarda es va organitzar una visita al <b>santuari del Miracle</b>. Sota el guiatge del prior del monestir, <b>Xavier Poch –a qui volem agrair la seva col·laboració–,</b> vàrem poder gaudir d’una visita exclusiva a alguna de les dependències, tant de l’església com del monestir, que queden fora de les visites turístiques. En acabar, es va fer una visita a la bassa del Miracle. Un espai més gestionat com a punt d'interès natural dins la xarxa d'espais en custòdia que el GNS fa al Solsonès, com ara les basses de Brics i l'embassament de l'Alzina o la bassa de la gravera de la Ribera Salada. En aquesta bassa del Miracle hi ha una ruta circular amb un observatori i un panell explicatiu de la flora i fauna d'aquest.</span></div>
<div><b><span>Les diverses seccions del CEL col·laborem amb els nostres treballs, activitats i recerca a ampliar i donar a conèixer tant el món natural com cultural del nostre entorn, és a dir ajudem a fer País.</span></b></div>]]>No publisher2017-04-17T17:45:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/assemblea-general-del-centre-d2019estudis-lacetans-2017/@@images/imageResultats del Cens d’Ocells Aquàtics Hivernants al Solsonès 2017
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/resultats-del-cens-d2019ocells-aquatics-hivernants-al-solsones-2017
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/resultats-del-cens-d2019ocells-aquatics-hivernants-al-solsones-2017<![CDATA[<p>El passat cap de setmana es va dur a terme el XVII cens d’ocells aquàtics. Al Solsonès és una activitat que es porta duent a terme des de fa anys, coordinada pel Grup de Natura del Solsonès i el Cos d’Agents Rurals de la comarca. Es tracta d’una iniciativa d’àmbit europeu on voluntaris i professionals duen a terme un cens dels ocells aquàtics (i marins, tot i que aquests darrers no són presents a la nostra comarca muntanyosa). Durant el mateix cap de setmana, es visita any darrera any els mateixos punts d’hivernada (deltes del rius, llacs, llacunes salobres, rius, basses, embassaments...) i s’anoten aquells ocells de de caràcter estrictament aquàtic. Són els hàbitats aquàtics, les zones humides, uns dels ecosistemes més deteriorats i vulnerables, car sovint han estat degradats o destruïts a causa de l’activitat humana. El cens d’ocells hivernants permet tenir una aproximació precisa dels ocells en cada temporada d’hivernada, coneixent d’aquesta manera les tendències poblacionals de cada espècie, l’estat de conservació de les regions d’hivernada o els canvis en els patrons d’hivernada entre els diferents anys, per exemple, informació molt útil per als gestors d’espais protegits o pels investigadors.</p>
<p> </p>
<div>A la comarca del Solsonès, aquest cens ha esdevingut una activitat totalment arrelada dins del calendari del Grup de Natura del Solsonès. Aquesta entitat, juntament amb la imprescindible col·laboració del personal del Cos d’Agents Rurals del Solsonès, són els encarregats de censar les principals zones humides de la comarca: les basses de Brics i de l’Alsina, el tram del Cardener del Pont de Canet, l’Embassament de Sant Ponç, el de la Llosa del Cavall... S’ha de dir que es tracta d’una activitat oberta a tot el públic, un exemple més del que s’anomena ciència ciutadana: persones que voluntàriament col·laboren en un projecte aportat dades que seran molt útils pels investigadors.</div>
<div> </div>
<div>
<div>En total, el diumenge 15 de gener es van reunir 7 persones, entre voluntaris, agents</div>
<div>rurals i membres del Grup de Natura. Tot i que el Solsonès és predominantment forestal i</div>
<div>agrícola, les dades del cens evidencien que els pocs hàbitats aquàtics òptims són usats en</div>
<div>hivernada per vàries espècies. En total, a pesar de les duríssimes condicions climatològiques</div>
<div>de la jornada de cens de diumenge, es va poder censar 100 ànecs collverd (Anas</div>
<div>platyrhynchos), 20 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), 8 cabussets (Tachybaptus</div>
<div>ruficollis), 6 bernats pescaires (Ardea cinerea) i 2 polles d’aigua (Gallinula chloropus). El dia</div>
<div>abans s’havia fet el recompte dels ocells aquàtics que dormen agrupats en un mateix punt; així</div>
<div>es van comptabilitzar 13 corbs marins al dormidor del pantà de Sant Ponç i 26 al de la Llosa del</div>
<div>Cavall. Xifres modestes al costat d’altres comarques amb més zones humides que el Solsonès,</div>
<div>però un granet de sorra més en el còmput total d’aquest cens d’àmbit europeu.</div>
<div/>
<div/>
</div>]]>No publisher2017-01-19T18:50:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/resultats-del-cens-d2019ocells-aquatics-hivernants-al-solsones-2017/@@images/imagePropera conferència de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017: “Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/propera-conferencia-de-la-tribuna-d2019arqueologia-2016-2017-201cvint-anys-del-centre-d2019estudis-lacetans-una-entitat-dedicada-a-la-recerca-arqueologica-a-l2019entorn-del-solsones201d
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/propera-conferencia-de-la-tribuna-d2019arqueologia-2016-2017-201cvint-anys-del-centre-d2019estudis-lacetans-una-entitat-dedicada-a-la-recerca-arqueologica-a-l2019entorn-del-solsones201d<![CDATA[<p>Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de novembre de 2016, 19,00h</p>
<p>Conferenciants: Jordi Morer, Josep Pou, Francisco José Cantero, Borja Gil i Laro Sánchez<br/>Moderador: Toni Caballé</p>
<p>El proper dimecres dia 30 de novembre de 2016, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona), està programada la xerrada: “Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2016-2017, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.</p>]]>No publisher2016-11-29T15:30:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/propera-conferencia-de-la-tribuna-d2019arqueologia-2016-2017-201cvint-anys-del-centre-d2019estudis-lacetans-una-entitat-dedicada-a-la-recerca-arqueologica-a-l2019entorn-del-solsones201d/@@images/imageSortida d’astronomia
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/sortida-d2019astronomia
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/sortida-d2019astronomia<![CDATA[<p><span>El passat dissabte vam poder gaudir d’una enriquidora sortida d’astronomia durant la qual el Jordi Fraxanet, astrònom afeccionat, ens va explicar algunes de les constel·lacions que es poden observar en aquestes dates. L’anomenat triangle d’estiu, visible encara durant les primeres hores de la nit i format per les constel·lacions del Cigne, la Lira i l’Àliga; el cavall alat de Pegàs; Cassiopea; l’Ossa major i menor, on hi ha l’estrella polar que ha guiat molts navegants durant la història; les Plèiades que en japonès es diuen subaru, com la marca d’un prestigiós cotxe. També vam poder descobrir i observar la galàxia més propera a nosaltres, la galàxia d'Andròmeda , veure un estel doble que a simple vista no ho sembla o un doble cúmul obert a la constel·lació de Perseu i finalment una nebulosa planetària que ens explica el final d’una estrella com el nostre sol i ens fa pensar en la grandesa i misteri de l’univers. En definitiva, tot i que bandes de núvols ens anaven tapant la visió a estones vam passar una bona estona mirant pel telescopi i observant a ull nu tots aquests astres mentre el Jordi anava fent les explicacions. Finalment volem agrair a tots els assistents que ens van acompanyar i en especial al Marcel·lí que tot i no sortir a la foto va ajudar al Jordi amb el muntatge del telescopi.</span></p>]]>No publisher2016-11-26T15:35:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/sortida-d2019astronomia/@@images/imageEl Grup de Natura del Solsonès necessita més empreses i particulars que participin en ser donants ambientals
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-grup-de-natura-del-solsones-necessita-mes-empreses-i-particulars-que-participin-en-ser-donants-ambientals
http://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-grup-de-natura-del-solsones-necessita-mes-empreses-i-particulars-que-participin-en-ser-donants-ambientals<![CDATA[<div><b>L'entitat ha iniciat dos projectes centrats en la biodiversitat i en el patrimoni natural i cultural de la comarca</b></div>
<div> </div>
<div>El Grup de Natura del Solsonès (CEL)<span> </span><b>agraeix de tot cor a la gent que ja ha fet de mecenes</b><span> </span>en el marc de la campanya<span> </span><b>"Jo sóc donant ambiental",</b><span> </span>organitzada per l'Obrador del Tercer Sector Ambiental. Una campanya d'àmbit català on cada grup tira endavant projectes ambientals que es financen amb l'ajut d’empreses i particulars.</div>
<div> </div>
<div>En el cas del Grup de Natura del Solsonès, ha posat en marxa<span> </span><b>dos estudis centrats en la biodiversitat i el patrimoni de la comarca.</b><span> </span>El primer és la<span> </span><b>Xarxa de Seguiment de la Biodiversitat del Solsonès</b>, la qual pretén conèixer l'estat dels hàbitats d'interès i la tendència de les espècies amenaçades del Solsonès fent un seguiment dels diferents grups a llarg termini. Per exemple s’ha fet censos de mussol comú, mussol Pirinenc, de gall fer, d’orquídies, molleres alcalines, de peixos de la ribera salada, de plantes invasores com el Seneci del cap, del talpó de tartera, julivert d’isard, etc. Podeu veure alguns resultats al web:<span> </span><a href="http://www.lacetans.org/gns/?cat=25">http://www.lacetans.org/gns/?cat=25</a></div>
<div> </div>
<div>D'altra banda, el Centre d’Estudi Lacetans i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya s’està creant la<span> </span><b>web Guia digital del patrimoni natural del Solsonès</b>, on es recolliran els diversos elements del patrimoni cultural i natural i podrà ser una eina didàctica, turística i de gestió del territori. Actualment està en la fase d’introduir elements del patrimoni arqueològic, etnològic i natural. Sestà creant les consultes per municipi i per lloc a visitar alhora que s’està recollint amb els tècnics del Consell Comarcal tot els elements turístics.</div>
<div> </div>
<div>Necessitem però més ajuda econòmica per a poder coordinar i fer possible tirar endavant aquests projectes i la participació dels voluntaris/ries. Estem molt engrescats, però demanem als empresaris que ajudin a fer-ho possible, així com a particulars i administracions que vulguin ajudar-nos econòmicament.</div>
<div> </div>
<div>A la pàgina web:<span> </span><a href="http://www.entitatsambientals.cat/donantambiental/llistat.php?co&tr&tp&nom=Solson%C3%A8s">http://www.entitatsambientals.cat/donantambiental/llistat.php?co&tr&tp&nom=Solson%C3%A8s</a></div>
<div> </div>
<div>On hi ha l’explicació dels projectes i el número de compte on ingressar els diners.</div>
<div> </div>
<div>Ànims entre tots farem un Solsonès més sostenible, coneixedor i proper a la conservació del patrimoni comarcal!!</div>]]>No publisher2016-11-04T15:35:00ZNews Itemhttp://www.associaciofenix.cat/centre-destudis-lacetans/actualitat/noticies/el-grup-de-natura-del-solsones-necessita-mes-empreses-i-particulars-que-participin-en-ser-donants-ambientals/@@images/image