al contingut a la navegació Informació de contacte

El Centre d'Estudis Lacetans començarà a excavar el poblat ibèric d'Anseresa (Olius) durant la campanya d'excavacions arqueològiques al Castellvell (Olius) i a Sant Miquel de Sorba (Montmajor).

DIJOUS 26 JULIOL 2018

Com cada estiu el Centre d'estudis Lacetans continua la campanya d'excavacions arqueològiques dins el projecte de recerca les "Estratègies d'ocupació del territori del Solsonès i Bages (Lacetània) durant la protohistòria i l'antiguitat", un projecte que com el nom indica es centra en el coneixement de les formes d'ocupació en el període ibèric i romà en aquesta part de la Catalunya Central. La campanya d'enguany es realitzarà entre els dies 20 i 31 d'agost, moment en el que s'excavaran els jaciments del Castellvell (Olius), Sant Miquel de Sorba (Montmajor) i s'iniciaran les tasques de reexcavació al poblat ibèric d'Anseresa (Olius). En aquestes tasques dirigides pels arqueòlegs de la Secció d'Arqueologia del CEL hi participaran estudiants universitaris del grau d'Arqueologia i d'Història de diferents universitats.

El poblat ibèric d'Anseresa és un dels jaciments arqueològics excavats a principis del segle XX per l'incansable Mossèn Joan Serra i Vilaró, que també excavà els jaciments del Castellvell i Sant Miquel de Sorba. Aquest jaciment, a diferència dels altres, sembla que fou excavat gairebé en la seva totalitat per la qual cosa l'objectiu de les properes campanyes és el de conèixer millor aquest assentament a partir de l'estudi de les estructures ja excavades, i l'excavació de nivells arqueològics i estructures no documentades d'antic. Situat al cim d'un turó al costat del riu Cardener l'assentament d'Anseresa correspon al típic poblat en erola, amb un mur de tanca perimetral com a sistema defensiu, on en la seva part interna se li adossen els habitatges, molt simples i dels quals en destaca un per les seves dimensions, mentre l'espai central del poblat, presumiblement sense edificacions, és on s'estabularia el bestiar. A partir de la revisió del material arqueològic de les excavacions antigues, realitzat pels arqueòlegs del CEL, sabem que els ibers habitaren aquest indret en un curt període de temps, entre el segle V aC fins al primer terç del segle IV aC, moment en el que s'abandona.

Al Catellvell els treballs arqueològics es centraran en les mateixes zones que els últims anys, s'excavaran dos recintes ibèrics i preibèrics al sector nord del jaciment, i s'excavarà el sector central on s'han documentat recintes de la fase iberoromana o romanorepublicana que permetran conèixer millor aquest moment d'ocupació. Aquest jaciment presenta una ocupació continuada des de l'ibèric antic i preibèric, VII-VI aC, fins a la fase Iberoromana o romanorepublicana, I aC, moment en el qual el tipus d'ocupació canvia - l'hàbitat ibèric és ocupat en part per un camp de sitges. El cim del turó no torna a ser ocupat fins segles més tard, entre els segles X-XII dC, moment en el que es construeix la Vileta medieval del Castellvell sobre les restes de l'hàbitat antic. Cal remarca que les tasques desenvolupades en aquest indret no s'han centrat únicament en l'excavació arqueològica, el 2017 es va iniciar la consolidació de part del jaciment, una actuació que permetrà una bona conservació de les estructures i la ficada en valor del jaciment fent-lo més comprensible al públic.

Pel que fa al jaciment de Sant Miquel de Sorba l’actuació d'aquest any es centrarà a la part central del cim del turó on es continuaran excavant els abocament de terra i runa que amortitzen el que sembla ser la cisterna més antiga del poblat, que deixa de funcionar a finals del segle V aC per construir-hi a sobre una bateria d'habitatges. Gràcies als treballs arqueològics realitzats en aquest jaciment sabem que la seva ocupació s'inicia a finals del segle V aC. A principis de l'ibèric ple es fortifica el turó part de la zona ocupada esdevé un camp de sitges. Amb l'arribada dels romans al segle II aC l'ocupació d'aquest assentament també canvia, és construeix una nova muralla que amplia la superfície ocupada i la zona d'hàbitat ibèric es transforma en un gran camp de sitges. Finalment entre els segles I i II dC l'ocupació al turó de Sant Miquel de Sorba esdevé un hàbitat marginal relacionat molt probablement amb la vil·la romana situada al pla d'Abella.

Galeria d'imatges