Adéu Joan, un comiat que no és per sempre
En memòria de Joan Viladrich membre de l'associació
DIVENDRES 12 JULIOL 2013
Joan, el primer record és a la placeta de Sant Isidre, veïns d'infantesa compartint jocs i converses en els temps en que la canalla estàvem al carrer.
Des de sempre has estat un lluitador inquiet, implicat en multitud de temes que t'interessaven i de cop i volta, quan les dificultats esdevenen insuperables has volgut integrar-te amb l'Associació Fènix per donar un cop de ma amb el teu treball i el teu exemple a aquells a qui la malaltia els vol prendre el que més estimen. I això et fa ser fort malgrat sentir de ben a prop la crida del destí que tots compartim. Has entès el que els clàssics en han ensenyat, que viure no és només existir, viure és crear i saber gaudir, viure és també patir, però viure és no dormir mai sense somiar.
Ara, estàs apunt d'iniciar un viatge incert, però, no t'ha d'amoïnar, ja que portes una maleta plena de tot allò que la vida t'ha donat i que et servirà per arribar al teu destí.
En nom de Fènix, gràcies per l'oportunitat que ens has donat de compartir el teu temps, per ajudar-nos i per ser un exemple de fortalesa i serenitat. Confiem que el futur ens farà retrobar.
Jordi Riart i Vendrell
Associació Fènix